LA LLERA DEL RIU BESÒS

Malgrat i que, com ens ha dit el Jordi, ambientòleg i  naturista, gran coneixedor de la flora i la fauna del nostre entorn més proper, els montcadencs hem domesticat el curs natural dels nostres rius, hem canalitzat les seves aigües a la nostra conveniència i, hem eliminat els boscos que l'omplien de vida, també és cert, però, que en els darrers anys estem fent un gran esforç per recuperar la biodiversitat autòctona i per conscienciar a les generacions més joves de la necessitat de respectar i cuidar el medi ambient.
Així, varem poder descobrir molts dels tresors que estan amagats a la nostra llera i que, sovint, ens passen desapercebuts. El pollancre, per exemple, és un arbre típic de ribera i va ser qui originàriament va donar el seu nom al Ripoll (riu de pollancres), hem sentit el cant d'una cuereta, hem olorat la malva i, fins i tot, hem tocat les banyes d'un isard i hem vist la pell mudada d'un escurçó.
Desitgem que d'ara en endavant, aquests tresors deixin de ser invisibles per a tots i contribuïm a la seva cura i protecció. Tan sols així podrem aconseguir que les generacions futures també puguin gaudir-ne. Trobareu les fotos de tota la jornada a l'enllaç.


EL REIXAC PLE DE "CAPELLES".

Després de visitar l'exposició Poètica d'Interior, al Reixac hem estudiat profundament la vida i obra d'en Joan Capella. Hem descobert detalls de la seva biografia de la mà de persones que l'han conegut de ben a prop. També hem pogut comprovar la influència d'altres artistes, a la seva obra. Amb tot, els alumnes han escrit i han dibuixat sota la seva inspiració. Us mostrem en aquest petit muntatge audiovisual, algunes de les creacions que s'han aconseguit. Veureu que artista i deixebles s'arriben a confondre. Podeu gaudir de totes les creacions al passadís del cicle. Us convidem a visitar-nos. Felicitats a tots i a totes!





LA SEVA DARRERA OBRA, ara sí, ACABADA.

"Mentre prenia el sol, veia a un pintor que observava atentament un paisatge. Semblava que estigués molt inspirat. Va començar a treure pinzells, pintures, paletes, aquarel·les i el cavallet. Va pintar algunes cases i algun arbre. Al principi, no es veia molt bé el que pintava però, mentre anava passant el temps s’anava veient millor... De seguida, em vaig adonar: era un paisatge de Montcada"

Així describia l'Elena Granados (5èA) la imatge que, malauradament, en Joan, no va poder acabar. Ella, juntament amb la resta de companys, han imaginat com seria aquesta obra culminada. L'autor haguès estat molt i molt satisfet amb les propostes, segur.


8 de març, dia de la dona treballadora

Aquest any aprofitarem el genial curtmetratge de Cultura Viva 14, per raonar amb els alumnes la commemoració del Dia de la dona treballadora. Cliqueu a sobre del títol per veure'l sencer.

S'acosta l'hora de sopar. Treu la cassola. Encén el llumí. Per un cantó apareix el pare badallant. Van arribant els fills: l'adolescent que s'enganxa al televisor i als videojocs, la nena que fa de ballarina amunt i avall, i el nen que interpreta un concert. I l'àvia, quan es despisten, afegeix un toc de sal al sopar. Mentre tothom va al seu aire la mare intenta posar ordre. Rhapsodie pour un Pot-au-feu mostra què pot voler dir compartir sostre amb família i com sovint les tasques domèstiques no estan gaire ben repartides.



Rhapsodie pour un Pot-au-feu from Rhapsodie TEAM on Vimeo.

DISFRESES DE CARNAVAL.

Un any més, els alumnes ens han sorprès amb les seves extraordinàries disfresses. Hem tingut de tot: superherois, ballarines, policies, jugadors, karateques, animadores... Tot i que la tarda ha estat una mica plujosa, ens ho hem passat d'allò més bé. Clicant aquí veureu la desfilada d'artistes que hem tingut.